27 abr 2010

Pissarra Digital Interactiva

A continuació us incloc un vídeo força interessant que mostra diverses experiències d'aula en les quals es fa servir la PDI.

Edu3.cat       
                                                               
Font: Edu3.cat

Per altra banda, a l'Xtec he trobat un nou espai en el que es recull informació i recursos útils per a la PDI. Aquest n'és l'enllaç: PDI a l'Xtec

23 abr 2010

EduCAT1x1

La meitat dels centres d'ESO ja estan inscrits al projecte de digitalització de les aules EduCAT1x1


Premsa de la Generalitat de Catalunya
21 d’abril de 2010 - 11:59
Font: EduCAT1x1

  • Participen 53.375 alumnes, un 38% més de la previsió per a finals d’aquest curs, que era de 33.000
  • La xifra s’ampliarà a 80.000 alumnes d’Educació Secundària Obligatòria a partir del setembre
  • Estan inscrits 527 centres que suposen 2.000 aules
  • S’han distribuit prop de 64.000 ordinadors
  • El Departament ha ofert 14.000 places en cursos de formació específica per al Projecte EduCAT 1x1
  • En la digitalització de les aules està treballant també la Secretaria de Telecomunicacions del Departament de Governació i Administracions Públiques del Govern de la Generalitat

Un total de 527 centres educatius s’han inscrit per participar en el Projecte EduCAT 1x1 al llarg del curs 2009-2010, és a dir, el 51% dels centres que ofereixen Educació Secundària Obligatòria a Catalunya.

Aquests centres hi participen amb un total de 53.375 alumnes, un 37% del total d’alumnes que a Catalunya estan cursant primer o segon d’ESO. La xifra és, a més, un 38% més alta de la previsió inicial per a finals d’aquest curs, que reflectia que 33.000 alumnes participarien en el projecte.

Digitalització de les aules

El pla EduCAT 1x1 comporta, doncs, que cada un dels 2.000 grups-classe que hi participen, comptaran amb una aula digitalitzada per treballar amb el material de text digital. Les aules han de comptar amb:
  • Projector i pissarra electrònica connectada a un ordinador
  • Instal·lació elèctrica que permeti la connexió simultània de tots els ordinadors de l’alumnat
  • Dues línies de connexió directa a Internet amb un ample de banda equivalent a 3 Mbps
  • Xarxa wi-fi d’altes prestacions amb control individualitzat, i codis d’ús i contrassenyes per a l’alumnat i el personal docent que participa en el projecte

El pressupost per a la instal·lació d’aquest equipament és de 31.000.000 euros, als quals s’hi ha n d’afegir els 103.685 euros al mes que suposa la connectivitat de les 2.000 aules per garantir un ample de banda que permeti que tots els alumnes treballin de manera simultània.

En la digitalització de les aules està treballant també la Secretaria de Telecomunicacions del Departament de Governació i Administracions Públiques del Govern de la Generalitat i el programa Innovació en Metodologies de l’Aprenentatge i l’Ensenyament (IMAE), enfocat específicament als processos educatius i a la divulgació de la ciència, la tecnologia i les humanitats.

Prop de 64.000 ordinadors distribuïts

Respecte els ordinadors, durant el curs 2009-2010 se n’hauran distribuït 63.836, dels quals 51.602 són per als alumnes i 10.351 per als centres, tant per tenir de reserva com perquè els utilitzin els docents que imparteixen les classes amb el material digital.

Dels ordinadors per als alumnes, un total de 13.873, és a dir, el 16% han estat sufragats completament amb les beques.

Formació per als docents

El Projecte EduCAT 1x1 suposa un canvi no només d’infraestructura i material de text digital, sinó també de model pedagògic. És per això que la formació del personal docent implicat és una de les línies d’actuació fonamentals del pla.

En aquest sentit, al llarg del curs 2009-2010, el Departament haurà ofert un total de 13.947 places en cursos i tallers de formació específica per a l’ús del material digital a l’aula. Aquesta formació té un pressupost previst de 808.750 euros i inclou la formació per als docents, la formació per a aquells professionals que formin part dels nuclis d’impuls del projecte a cada centre, la formació per als coordinadors de tecnologia dels centres i la formació per als inspectors d’educació.

18 abr 2010

Skype en educació

Skype és un programa que permet realitzar videotrucades gratuites des del nostre equip a altres persones que tenen Skype i trucades econòmiques a telèfons fixos i mòbils de tot el món. Es pot parlar fins amb nou usuaris a la vegada i xatefar fins amb cent amics, es pot compartir la pantalla, es pot jugar, etc. És, doncs, una eina força interessant ja que ens permet comunicar-nos amb altres usuaris de tot el món ja sigui per escrit o verbalment i a més ens permet veure'ns mutuament. 

Per aquest motiu Skype pot ser molt útil en educació, especialment en les àrees de llengües. Cristina Arnau Vilà, professora d'Anglès de l'IES Guillem de Berguedà, en l'article Skype en la educación indica els següents avantatges d'aquesta eina:

"Una de las ventajas es que los profesores pueden invitar rápidamente i fácilmente a profesionales de todo el mundo a hablar con sus estudiantes. Por ejemplo, los profesores de idioma extranjero pueden usar Skype para unirse con otras clases de otros países. Los profesores de literatura y arte pueden conectarse con los autores que los alumnos estén leyendo o dibujando. Un profesor de ciencias puede mostrar una activitat de laboratorio usanto el video de Skype o invitar a un investigador a hablar de los últimos acontecimientos en su campo. [...] Además, los estudiantes pueden hacer presentacions a otras aulas de su mismo país o de otros países o colaborar en un proyecto usanto Skype."

D'aquesta manera, tal i com indica Cristina, Skype permet: 
  • Practicar la llengua oral i millorar les competències comunicatives. 
  • Investigar, desenvolupar i validar models pedagògis innovadors per a un estudi social que ajuda als estudiants a obtenir els seus objectius i establir xarxes socials. 
  • Crear un grup de discussió amb altres alumnes que els permeti aprendre sobre altres cultures, tradicions, països. 
  • Crear situacions educatives reals, s'aprén quan es practica en situacions reals.
  • Treballar en col·laboració amb altres instituts, altres professors, pares, etc. 
  • Millorar les competències bàsiques, sobretot la competència digital i comunicativa. 
Hi ha alguns centres que ja han usat Skype en el procés d'Ensenyament-Aprenentatge. A continuació us incloc dos experiències:

Videoconferència amb Skype: Videoconferència entre el CEIP Josep Veciana de Perafort i el CEIP Sant Sebastià de Nulles. 

Around the World with 80 countries. Projecte de Silvia Tolisiano usant Skype.

Verso a verso: videoconferència entre el Colegio Jaume Bales (Cieza, Espanya) i el Colegio Lincoln (La Plata, Argentina)




17 abr 2010

Les WebQuests

Finalitat

Les WebQuests són activitats didàctiques en les quals es demana a l'alumne que dugui a terme una recerca guiada sobre un tema específic. En aquesta recerca la majoria de la informació que utilitza i amb la que interactua prové de recursos d'Internet. 

D'aquesta manera, la finalitat de les WebQuests és que l'alumne construeixi el coneixement mitjançant la transformaicó de la informació en la creació d'un producte. 


Avantatges

Segons Maria del Mar Lluelles Perera (2008), les avantatges de les WebQuests són les següents: 
  • Són una estratègia pedagògica per a l'atenció a la diversitat. 
  • Permeten un aprenentatge més àgil i pràctic. 
  • Aconsegueixen reforçar competències bàsiques transversals. 
  • Possibiliten la integració de les TAC dins el currículum.
  • Faciliten a l'alumnat els millors recursos d'Internet. 
  • Resulten atractives, properes i força motivadores. 
  • Potencien la responsabilitat i l'autonomia personal. 
  • Respecten els diferents ritmes d'aprenentatge. 
  • Potencien l'aprenentatge cooperatiu i col·laboratiu. 
  • Són un recurs fàcil de trobar i amb moltes possibilitats didàctiques. 


Parts

Totes les WebQuests compten amb les següents parts: 
  • Pàgina inicial. En aquesta es presenta breument la WebQuest. 
  • Introducció. Consisteix en una breu presentació del contingut de la WebQuest d'una forma atractiva i motivant. 
  • Tasca. En aquest espai és on s'especifica la tasca que ha de desenvolupar l'alumne. Cal tenir en compte que aquesta ha de ser interessant i factible. 
  • Procés. Consisteix en una descripció dels passos que l'alumne ha de dur a terme per a realitzar la tasca. Els passos han d'estar ben delimitats i han de ser clars. 
  • Avaluació. Generalment aquesta consisteix en una rúbrica, és a dir, en una graella d'avaluació en la que s'indiquen diferents aspectes els quals es valoren segons com s'hagin desenvolupat. 
  • Conclusió. Aquesta tanca la investigació fent un breu resum de tot allò que els alumnes han vist durant la realització de la recerc.a 
  • Crèdits. En aquest espai s'hi inclouen el nom dels autors i autores de la WebQuest. 
Per altra banda, en la majoria de les WebQuests també s'inclou una Guia didàctica per al professorat. 


Fases a seguir per a la seva creació

Seguint els passos indicats per Dodge (2001), el procés per a elaborar una WebQuest és el següent:
  • En primer lloc per a crear una WebQuest cal familiaritzar-se amb els recursos disponibles que hi ha en línia, especialment amb tots aquells que estan relacionats amb la pròpia àrea de coneixement. 
  • Un cop fet això, cal organitzar-los en categories i identificar aquells amterials que poden servir per a treballar quelcom que s'inclogui en el projecte curricular. 
  • A continuació, cal utilitzar una plantilla per a organitzar les activitats d'investigació de l'alumne en l'àmbit d'una única disciplina. En la pàgina EdWeb s'inclou una plantilla que permet desenvolupar els següents punts: explicar la tasca als alumnes, fer el llistat dels recursos necessaris, descriure el procés que els alumnes han de recórrer, proporcionar orientacions d'aprenentatge i per a presenta una conclusió. 
  • I ja està la WebQuest llesta.

Enllaços interessants


Les caceres del tresor

Què és?

La cacera del tresor és un recurs educatiu que permet desenvolupar un tema concret a partir de la integració d'Internet al currículum. 

Nickels (2002) ho descriu com un event en el que s'ofereixen pistes que els jugadors (estudiants) han d'analitzar, interpretar i després integrar en una sèrie d'accions que els portaran al descobriment i posterior consecució d'un objectiu: el tresor. 

La cacera del tresor, doncs, consisteix en un conjunt de preguntes i una llista d'enllaços web en els quals es poden trobar les respostes a les preguntes. D'aquesta manera, l'alumne ha de consultar les diferents pàgines web i respondre a les preguntes. I al final de la cacera se li proposa la gran pregunta, a la que aquest ha de respondre a partir de tota la informació que ha trobat en els diversos enllaços facilitats. 
Les caceres, tal i com afirma Jordi Adell, són estratègies útils per adquirir informació sobre un tema determinat i practicar habilitats i procediments relacionats amb les tecnologies de la informació i la comunicació en general i amb l'accés a la informació a través d'Internet en particular. 


Parts

Totes les caceres del tresor compten amb les següents parts. 
  • Introducció. Aquesta ha de presentar l'activitat i despertar l'interès a l'alumne. 
  • Llista de preguntes sobre un tema o qüestió i de diferents graus de complexitat. Les preguntes han d'evitar que l'alumne retalli i enganxi el que troba a la pàgina web i han de promoure la lectura comprensiva: organització, inferència, anàlisi, comparació, etc. de la informació. 
  • Llista d'enllaços que condueixen a l'alumne als llocs web on trobarà les respostes a les preguntes. 
  • La gran pregunta. La resposta a aquesta pregunta no es troba als enllaços facilitats sinó que o bé ha de integrar i valorar allò que s'ha après a la recerca o bé ha de demanar una valoració o comentari personal.
  •  Pautes d'avaluació. Aquestes han d'estar basades en uns indicadors determinats: originalitat, qualitat, encert, etc. en les respostes. 
  • Crèdits. En aquest espai s'indica la procedència de les imatges, dels textos, etc.

4 abr 2010

Del paper al format digital

Libros de texto digitales

Los materiales curriculares tradicionales se digitalizan para adaptarse a las nuevas aulas tecnológicas

Marta Vàzquez Reina
26 de febrer de 2010
Font: Libros de texto digitales

Para las aulas digitales, contenidos digitales. Miles de estudiantes españoles disponen ya en sus clases de ordenadores, tablet PC o pizarras interactivas. Las editoriales de libros de texto ya se han puesto en marcha para que estos alumnos cuenten con materiales curriculares diseñados de forma específica para usarse con estas herramientas. No son una mera transposición del formato papel al digital, sino que combinan los textos e imágenes tradicionales con recursos multimedia e interactivos que amenizan y hacen más atractivo el proceso de enseñanza-aprendizaje. 

Una nueva forma de aprender

"Hacer clic en la página 32". Esta frase se puede oír hoy en día en muchas aulas de nuestro país en las que los libros de texto digitales son un material curricular más para ejercer la práctica docente con los alumnos. Frente a la pantalla de su portátil, o delante de una pizarra digital, el estudiante accede a los contenidos de la materia del mismo modo que si observara las páginas de su manual tradicional. Imágenes y textos se combinan en este nuevo formato, pero sus posibilidades son más amplias. 

Los libros de texto digitales cuentan con nuevos elementos diseñados para potenciar las posibilidades que aportan las nuevas tecnologías a la enseñanza. Desde la misma página, el alumno accede a material multimedia como vídeos, audio, infografías o simulaciones que facilitan y hacen más dinámico el aprendizaje. Puede obtener enlaces a material complementario de la asignatura disponible en Internet o realizar de modo interactivo los ejercicios correspondientes a la lección en la que trabaja. Este nuevo material escolar está diseñado para que el estudiante acceda a él a través de una página web. Para utilizarlo, tan sólo es necesario contar con un ordenador y conexión a Internet. 

El esfuerzo de las editoriales se centra, en la actualidad, en explotar todas las ventajas que este nuevo entorno digital aporta a la enseñanza. El objetivo es no limitarse a volcar los contenidos tradicionales al formato electrónico, sino crear plataformas educativas que contengan, además de los recursos pedagógicos tradicionales adaptados al nuevo formato, herramientas tecnológicas que faciliten la labor del profesorado y el aprendizaje de los alumnos.  

Herramientas digitales

Las plataformas que actúan como contenedores de los materiales digitales permiten el acceso a diferentes recursos interactivos de utilidad para docentes y estudiantes. En la mayoría de los casos, cuentan con un amplio repertorio de ejercicios que el alumno puede realizar desde su ordenador. El material digital creado por Digital-Text, una de las compañías pioneras en la creación de libros de texto digitales en nuestro país, consiste en un cuaderno con más de 3.000 ejercicios, que el estudiante puede enviar a través de Internet al profesor y que se corrigen y autoevalúan de forma automática. El docente puede hacer un seguimiento personalizado exhaustivo del trabajo y el resultado de sus pupilos, gracias a esta herramienta fundada por investigadores y profesorado de la Universidad de Barcelona.

Este tipo de plataformas permiten también al profesorado adoptar criterios de atención a la diversidad en las aulas, puesto que puede organizar los contenidos curriculares y los ejercicios según el nivel de dificultad de sus alumnos y aprovechar al máximo las capacidades individuales. En algunos casos, es posible que el docente cree sus propios ejercicios o amplíe la materia con contenidos diseñados por él.  

Otra de las grandes ventajas de este formato es que los contenidos pueden actualizarse de forma permanente. Al estar diseñados en un entorno web, se realizan las modificaciones necesarias para adaptarlos de forma automática cuando se registren cambios o alteraciones en un aspecto curricular, sin tener que esperar a la reedición del siguiente año, como sucede con los libros de texto tradicionales.

Edición digital 

El mercado editorial está en evolución. Sólo en el año 2009 se editaron en España más de 12.500 obras en formato electrónico, casi tres veces más que en 2006. En este sector, uno de los ámbitos que experimenta mayores cambios es la edición de libros de texto. Según los datos de la Asociación Nacional de Editores de libros y materiales de enseñanza (ANELE), los recursos digitales alcanzan más del 30% del total de la actividad editorial en este campo. De los más de 27.800 títulos publicados para el curso 2009-2010, un total de 9.127 corresponden a esta categoría.  

Esta producción editorial responde a la creciente demanda, tanto del profesorado y alumnado como de las administraciones educativas, de recursos y materiales que permitan la aplicación de un nuevo modelo pedagógico basado en las TIC. Si tal como marca el objetivo del programa Escuela 2.0 del Ministerio de Educación durante el presente curso se digitalizan 14.400 aulas y se dota de un portátil a 400.000 alumnos y 20.000 profesores, es necesario que este avance se acompañe de material curricular adecuado para utilizar con estos soportes en la práctica didáctica diaria. 

¿Significa esto la desaparición de los libros de texto tradicionales? Las conclusiones del informe 'El libro de texto ante la incorporación de las TIC a la enseñanza', publicado por ANELE, apuntan que "el libro de texto en su tradicional soporte papel es y será durante muchos años la columna vertebral de la planificación docente, a pesar de su inevitable y necesaria convivencia con las nuevas tecnologías". Desde esta asociación, afirman que las TIC deben adaptarse a las aulas, profesores y alumnos y no al contrario: "Ni todo el futuro es para los nuevos soportes, ni todo el presente es para los libros". Sin embargo, también aseveran que en la actualidad faltan contenidos adaptados al nuevo contexto escolar de nuestro país.

Uno de los objetivos principales del Plan Avanza para el desarrollo de la Sociedad de la Información y de Convergencia con Europa es incrementar la oferta de servicios y contenidos educativos digitales de calidad y utilidad de modo que, este año, el 100% del currículo oficial no universitario se soporte en estos contenidos. El reto aún no está conseguido. 

Ventajas del formato digital
  • Aporta mayor flexibilidad porque permite la actualización automática de los contenidos.
  • El coste de edición se reduce hasta 10 veces respecto al formato papel.
  • Dispone de recursos adicionales para el alumno, que los utiliza para ampliar y completar los contenidos curriculares de una forma segura y controlada.
  • Utiliza un formato más atractivo para el estudiante, que permite captar su atención e interés.
  • Los docentes tienen la posibilidad de realizar adaptaciones curriculares para atender la diversidad en las aulas.
  • El material multimedia complementario facilita la exposición del profesor en las aulas.
  • El entorno virtual interactivo apoya el trabajo docente y la autoevaluación del alumnado.

Em tranquil·litza veure que des del mon editorial no es perd de vista l'objectiu principal en la creació de llibres digitals: no limitar-se a traslladar els continguts del llibre en paper al llibre digital. Com es pot llegir en l'article, el format digital té moltíssims avantatges: flexibilitat, cost, recursos addicionals, format més atractiu, etc. Cal, doncs, potenciar tot el que ens ofereix aquest nou material.

Per altra banda, també m'alegra llegir que el llibre de text seguirà sent vital en tot centre educatiu. Com he comentat moltíssimes vegades: no es tracta de substituir una cosa per l'altra, sinó de combinar-les.

20 mar 2010

L'escola Centcelles

El centre

L'escola Centcelles és una escola pública dependent del Departament d'Educació de la Generalitat de Catalunya. Està ubicada en un barri un tant marginal fet que durant molt temps va provocar que tots els seus alumnes tinguessin un nivell socioeconòmic bastant baix i a més la seva ocupació mai era complerta, deixant lliures moltes places. A partir del curs 2006-2007 tot va començar a canviar. L'equip directiu va passar a ser un altre i amb aquest les noves tecnologies van començar a ocupar un lloc essencial en el centre. Fins al punt que actualment el centre és mol reconegut, tant al barri com al seu entorn.

El centre utilitza les Tecnologies de la Informació i la Comunicació com a
  • Eina de gestió:  
    • Utilitzen una Intranet, a partir de la qual fan tota la gestió. En aquesta hi pot accedir tota la comunitat educativa, excepte els alumnes.
    • Utilitzen informes digitals, tot i que les famílies també reben els habituals en paper. 
    • Utilitzen el servidor Windows i Linkat. Els alumnes els utilitzen tots dos però el professorat tendeix a utilitzar només el primer ja que els resulta més fàcil.
    • Utilitzen el programa SAGA, a partir del qual gestionen el llistat d'alumnes. 
  • Eina motivadora i d'Ensenyament-Aprenentatge. El seu objectiu és apropar tot el que pot aportar la tecnologia a l'aula ordinària; per exemple: dur a terme les classes de català o castellà amb PCs. Per això disposen de: 
    • Aula d'informàtica. 
    • Ordinadors a totes les aules. 
    • Aula mòbil. Consisteix en un armari en el qual es carreguen 15 portàtils que es poden transportar d'una aula a una altra quan és necessari.
    • Una pissarra digital pràcticament a cada aula. 
    • Formació per al professorat. Introduir les noves tecnologies a l'aula requereix una formació del professorat. En el cas de l'escola Centcelles la majoria dels professors, un 95%, té entre 20 i 25 anys, per tant gairebé tots tenen coneixements d'informàtica. Tot i això, el claustre canvia constantment, per aquest motiu duen a terme cursos de formació. Ara per ara han dut a terme els següents cursos: Linkat, Formació i Noves Tecnologies i PDI.
  • Eina de comunicació i difusió. També volen obrir l'escola al poble, i que aquest s'hi impliqui, per tant:
    • Duen a terme projectes TIC.
    • Realitzen un bloc de l'escola. 
    • Disposen de la Intranet.
    • Compten amb una webcam a l'escola, que utilitzen especialment amb les famílies d'alumnes de P3 per a que es puguin connectar des de casa i veure com es fa una classe al centre. 
    • Sovint creen DVDs amb imatges, vídeos, etc. de l'escola.

Comentari

Només entrar a l'escola ja es pot observar que no és com totes, que hi ha quelcom diferent. Totes les parets estan plenes de fotografies dels i les alumnes del centre, d'abans i d'ara, i des del sostre penja una televisió per la qual es van observant més fotografies: segurament l'escola dóna molta importància a la imatge. Aquest és el primer aspecte que vull destacar. Que els nens i nenes es vein a les parets de la seva escola considero que té que ser molt positiu per a ells i elles ja que els ha de fer sentir importants i molt integrats a l'escola. 

La visita continua amb un recorregut per dos aules del centre. 

La primera, la de P3. Quan entrem, els alumnes estan fent una activitat amb una pissarra digital. Es veuen molt motivats, atents i interessats per allò que fan. L'activitat els encanta. Segurament el fet d'utilitzar la pissarra digital hi té alguna cosa a veure, a banda de la motivació que transmet la professora, evidentment. Tot i això, en alguns moments els alumnes tenen dificultats per a realitzar l'exercici ja que la pissarra està un pèl massa alta per a ells. Per a solucionar aquest aspecte la professora, que realitza ella mateixa moltes de les activitats, ja les elabora tenint en compte l'alçada dels infants. En aquest cas, però, hi continuaven havent problemes. Aquest és un aspecte que caldria solucionar. 

En la següent aula, els alumnes ja són una mica més grans. Per ensenyar-nos com treballen amb les pissarres, el professor decideix fer una activitat amb ella. Sembla que als alumnes també els agrada, però potser no mostren tant interès com els més petits, però això també pot ser degut a l'edat. De totes maneres, crec que en aquesta aula potser se'n podria treure més profit de la pissarra digital. L'activitat que realitzen en ella, per tal i com està pensada, no crida massa l'atenció. 

Un últim aspecte a destacar, és el fet que en les aules que vàrem veure també hi havia pissarres de tota la vida. Tal i com es va comentar: cal tenir en compte que algun dia pot fallar la pissarra digital o anar-se'n la llum o qualsevol cosa i, per tant, necessitar la pissarra normal. Aquesta simple frase no l'hem de perdre de vista. Com ja he comentat en altres llocs, la introducció de les noves tecnologies a a l'aula no ha de significar la supressió de tot el que ja hi havia.

2 mar 2010

Les conseqüències....

Aquí us deixo un acudit per animar una mica el blog...

28 feb 2010

Presentacions XTEC

Totes les presentacions m'han resultat força interessants i útils. He descobert alguns recursos que desconeixia i he recordat que a la red, com he comentat en altres llocs, hi ha una infinitat de recursos útils. Tot i això, el lloc que m'ha cridat més l'atenció ha estat el Centre de recursos de formació de persones adultes. 

En el moment de fer la pràctica gairebé tots vam centrar-nos en buscar recursos per a alumnes en edat escolar i ens vam oblidar que a banda d'aquests hi ha més alumnes. Crec que els recursos destinats a la formació de persones adultes són poc coneguts; de fet, personalment, no se si n'hi ha molts, pocs, si estan bé, etc. És per això, que crec que s'haurien de donar a conèixer.

A continuació incloc els enllaços a tots els recursos que vàrem presentar: 


Recursos interessants

A la red trobem múltiples recursos per a utilitzar dins l'aula i aconseguir que el procés d'ensenyament-aprenentatge resulti més atractiu a l'alumnat. 

Us en presentaré dos que, des del meu punt de vista, són força innovadors i interessants.

Aquest és un portal de ràdio i TV educatives. Conté més de 5.500 audiovisuals agrupats per àmbits: Ciències naturals, Ciències socials, Llengües i literatura, Tecnologia, Educació artística, Educació física, Matemàtiques i Tutoria. Aquests recursos van destinats a alumnes d'Educació Infantil, Educació Primària, ESO i batxillerat, així com al professorat i, evidentment, a tothom que li interessi. 

Segur que aquest nom us sona del programa de TV3 que -si no vaig errada- fan cada vespre. Doncs fa ben poc he descobert que es pot "participar" virtualment al concurs. No hi els mateixos premis que a la TV, evidentment, però en la pàgina s'anuncia que la persona que obtingui la puntuació màxima d'aquell mes obté un regal. He estat jugant una estona amb el joc i crec que pot ser un bon recurs per a utilitzar a Batxillerat i inclús a 3r i 4rt d'ESO per a pràcticar la ortografia. Considero que el joc és força atractiu i, a més, el fet de tenir la possibilitat de guanyar alguna cosa, encara li fa més.

Què us semblen?

27 feb 2010

Una experiència positiva

A continuació us incloc una experiència força positiva sobre la introducció de les TIC a l'aula. 


Caminando con las TICs. Un proyecto de futuro

 
Fátima García-Moreno Nisa. Profesora de Educación Secundaria para la Junta de Extremadura en Aceuchal (Badajoz)
11/01/2010
 
El Plan Escuela 2.0 supondrá un enorme cambio en la educación en toda España, pero en Extremadura ya hemos vivido esta experiencia.

Hace ocho años el entonces presidente de la Junta de Extremadura D. Juan Carlos Rodríguez Ibarra, anunció que todos los alumnos de Educación Secundaria de su Comunidad Autónoma tendrían acceso a las Nuevas Tecnologías de la Información y la Comunicación. Para ello, dos años después, completaría la dotación a todos los IES de la región con un ordenador para cada dos alumnos. Con esta medida fuimos pioneros en España y en Europa junto con una región de Suiza.

La inversión por supuesto, no fue sólo en ordenadores sino que hubo que adaptar las aulas para colocarlos: desde el cableado hasta nuevos pupitres emparejados con un espacio para el mismo. En algunos casos se tuvo incluso que reducir el ratio de alumnos puesto que las aulas se quedaron pequeñas. A su vez se creó una nueva plaza en cada centro, "el informático" que se encarga de reparar los ordenadores en cuerpo y alma, es decir el hardware y el software. Por último y como cambio significativo, todos los profesores tuvimos que formarnos con al menos un curso sobre el sistema operativo utilizado.

Cada unos de estos cambios supuso un inconveniente en la educación. El aula quedó reducida a una estructura fija, en la que las mesas no pueden moverse, que no nos permite utilizar ninguna metodología de grupo. El informático no era capaz de reparar ratones y actualizar los programas a la velocidad con la que se estropeaban. Y cuando realmente en clase de tecnología o de informática intentabas utilizarlos, te encontrabas con que no podías. Además la formación para muchos profesores, y digo "muchos", no "algunos", fue totalmente insuficiente. En algunos casos, las impresoras que tenemos en la mesa del profesor estaban descontroladas o eras incapaz de encender el ordenador porque el profesor anterior había dejado su sesión abierta.

Ha sido necesario mucho trabajo, esfuerzo y tesón para sacar adelante algo que parecía totalmente imposible. A pesar de los inconvenientes, todos: profesores, informáticos, equipos directivos y personal de la Consejería de Educación, hemos unido nuestras fuerzas, para tener aulas TIC a pleno rendimiento. Además hemos conseguido que los alumnos aprecien y valoren su nuevo recurso.

No os podéis ni imaginar lo fantástico que es que todos los profesores, y ahora digo "todos" y no "algunos" utilicen el ordenador para impartir sus clases. Tal vez sólo lo hagan una vez por semana o quizás todos los días, pero todos nos esforzarnos por cambiar la metodología tradicional y adentrarnos más en las tecnologías que nos invaden hoy en día.

En general, existen infinidad de páginas webs dónde puedes completar los conceptos ya estudiados, y hacer ejercicios. También puedes hacerlos tu mismo, con algún programa de creación de recursos educativos como Squeak, o hacer tus propios exámenes digitales. Puedes explicar los temas de forma más divertida con presentaciones multimedia. Y en cualquier asignatura puedes trabajar en grupo con los blog, las wikis y cualquier otro recurso de la Web 2.0. El abanico de posibilidades es enorme y depende de uno mismo el abrirlo más o menos.

Es evidente que en más de una ocasión nos hemos encontrado a los alumnos viendo páginas webs de coches, ropas y otras muchas cosas… cuando el profesor explicaba. Los informáticos han conseguido cortar todo esto, primero a nivel de centro y posteriormente a nivel regional. El sistema informático cuenta con un servidor que gestiona el funcionamiento de la red interna y permite la comunicación con la intranet de la región. El profesor controla el aula a través de un programa tipo "gran hermano" que permite encender y apagar los equipos, ver lo que están haciendo y dar o no acceso a Internet. También permite enviar archivos y recibir los trabajos de los alumnos.

Pero no se ha desarrollado solamente software de gestión de aula sino que nuestra gestión de centros también ha cambiado completamente. Con la plataforma Rayuela, tenemos que poner las faltas en el ordenador y automáticamente llega un sms al teléfono móvil del padre indicando que su hijo no ha venido a clase ese día. Los padres también tienen acceso a la misma y pueden ver las tareas que les hemos mandado a sus hijos y los comentarios que hacemos sobre cómo va su trabajo diario o comportamiento en clase. Por supuesto todas las notas están digitalizadas, y la comunicación entre profesores es excelente a través del correo interno.

Todo esto lo hemos realizado de aquí para atrás, ahora también llega el Plan Escuela 2.0 a nuestros centros, y los alumnos de 1º de la ESO contarán con un ordenador portátil como herramienta formativa, que mantendrán hasta la finalización del ciclo. En las aulas se contará con un ordenador-servidor que será al que conecte el equipo del alumno cuando esté en clase, lo cual supondrá que el alumno no podrá manipular el software del portátil que se le entregue porque no funcionaría en el aula. Los alumnos podrán llevarse el ordenador a casa cuando finalice su jornada escolar, ya que en el equipo figurarán los contenidos educativos, las tareas a realizar y los aspectos en los que se debe trabajar según la apreciación del profesor.

Puede que las cosas no se hayan hecho lo mejor posible o que el sistema tenga muchos fallos pero supongo que nuestra experiencia nos hará errar menos y afrontar este nuevo reto con mayor ilusión y espero que con estas palabras haya conseguido animar a aquellos reacios a montarse en el tren tecnológico de la vida.


Resulta bastant motivador, oi?


Font: Educaweb

Formació dels docents en TICs al centre

A començaments d'aquest any -concretament l'11 de gener- es va publicar la següent notícia. Com podreu veure fa referència a un estudi publicat a l'abril de 2008, en el qual van participar professors de diversos centres educatius d'Espanya. Potser ara ja ha quedar una mica obsolet, tot i això he cregut que era convenient incloure'l aquí ja que les dades que aporta són força interessants. 


Más del 90% de los docentes españoles emplean las TIC, al menos, una vez por semana

El estudio Innovar en el aula a través de las TIC analiza la integración curricular de las TIC en el aula con la participación de DEP Instituto

Redacción de Educaweb.com
11/01/2010
 
Más del 90% del profesorado utiliza las TIC en el aula como mínimo una vez por semana y el 60,3% las emplea diariamente. Estos datos se extraen del estudio Innovar en el aula a través de las TIC: situación actual y retos de futuro realizado por DEP Instituto en colaboración con la Fundació Impuls con motivo del III Premio a la integración curricular de las TIC en el aula 2008. En esta tercera edición han participado más mil maestros y profesores de todo el Estado español.

El 70% de los docentes considera que sus alumnos han aceptado positivamente la introducción de las nuevas tecnologías en las aulas. Respecto a la promoción de las TIC por parte de la dirección del centro, el 49,3% de los participantes opina que ha sido óptima.

El estudio también destaca que dos terceras partes del profesorado consultado consideran haber recibido una buena u óptima formación en TIC durante su carrera profesional. Sin embargo, casi la mitad de los encuestados confiesa haber aprendido de manera autodidacta.

En este sentido, el 47,6% de los docentes encuestados puntúa negativamente la formación TIC recibida por parte del centro educativo. Esta categoría se convierte, por lo tanto, en la peor considerada en cuanto al uso de las nuevas tecnologías en el entorno escolar.

Según se extrae del estudio, el grupo que mejor ha aceptado las TIC ha sido el alumnado (99,3%), seguido de las familias (80%) y, en último puesto, del profesorado (73,7%).

Finalmente, cabe destacar que el 77% de los docentes consultados considera la disponibilidad de las nuevas tecnologías en los centros educativos como positiva. En cambio, por lo que respecta a su adopción en los hogares, la percepción no es tan buena, ya que el 35% responde que dicha adaptación ha sido regular o incluso insuficiente.



De tot el que ens indica considero que és interessant destacar el que explica sobre la formació en Tecnologies de la Informació i la Comunicació que els docents reben al centre educatiu. Un 47,6% ho puntua negativament! És a dir, gairebé la meitat dels docents creu que aquesta no és la idònia i/o és deficient. 

Com he comentat en altres ocasions, penso que és cap aquí cap a on hem d'anar. Ara mateix, que sabem que les noves tecnologies tenen un lloc segur en les escoles, és el moment de formar al professorat en això. No podem deixar-ho per a més endavant ni podem obviar-ho. És quelcom del tot necessari i imprescindible per a que la introducció de les NNTT a l'aula sigui eficaç. 



Fonts: Notícia - Estudi

16 feb 2010

10 feb 2010

Reflexió personal

Actualment tenim la gran sort de disposar d’una infinitat de recursos tecnològics que poden fer el nostre dia a dia una mica més còmode. Ho sabem i per això els intentem introduir en tots els aspectes de la nostra vida. L’educació n’és un clar exemple: ordinadors, Internet, pissarres virtuals, llibres digitals, etc. són noms que cada cop sonen més en les aules.


Des del meu punt de vista, totes aquestes noves tecnologies poden ser molt útils per a motivar més a l’alumnat, perquè són més atractives, perquè tenen més possibilitats i perquè no resulten tant monòtones. Tot i això, no considero que aquestes noves tecnologies hagin de substituir totalment el que hi ha actualment a l’aula. En primer lloc, perquè crec que cal fer-ne un ús racional: la pissarra, els llibres en paper, etc. s’han de complementar amb les noves tecnologies i és així com s’obtindran els millors resultats. I, en segon lloc, perquè ¿què passarà en el moment que en una aula deixi de funcionar alguns d’aquests aparells i no tinguem, per exemple, cap llibre o cap pissarra?


Introduir tots aquests canvis, però, no és fàcil i, com en tots els casos que hi ha un canvi, és necessari un temps d’adaptació i d’aprenentatge. En el vídeo sobre els “problemes” causats per la substitució del pergamí pel llibre es representa clarament el que va succeir en aquell moment i ens dóna una pista de què hauríem de fer ara amb les noves tecnologies. I amb això em refereixo a que es imprescindible formar al professorat sobre com utilitzar les noves tecnologies a l’aula. Sense aquesta formació als docents els serà molt difícil utilitzar-les i, a més a més, serà impossible treure’n el màxim profit. Per altra banda, tal i com es representa en el vídeo “Tecnologia o metodologia”, cal tenir present que un canvi de tecnologia no és útil si no hi ha també un canvi de metodologia. Per a això, segurament també seria necessari donar pautes als docents sobre com adaptar els continguts a aquestes noves tecnologies. I, evidentment, tot s’ha d’ensenyar amb un llenguatge que tothom pugui entendre.


Per últim, però no menys important, un aspecte que sovint se’ns oblida: ¿què passarà amb els llocs més pobres, on moltes de les novetats tecnològiques que tenim aquí són allí totalment desconegudes? Si en els països més desenvolupats comencem a introduir tots aquests canvis, les diferències amb els països subdesenvolupats creixeran moltíssim. Això és quelcom impossible d’evitar, ja que tampoc podem deixar d’avançar per no augmentar aquesta diferència. Per tant, crec que s’hauria de buscar-hi una solució i intentar introduir les noves tecnologies a tot arreu per igual o, si més no, en la mesura que es pugui en cada lloc. Es cert que hi ha llocs en els que segurament seria millor invertir en d’altres coses que no pas en noves tecnologies per a l’educació, però em de tenir present que l’educació és la base de tot: si s’educa als nens i nenes hi pot haver un futur millor. Segurament sona un tant utòpic tot això, però considero que no es del tot impossible.


Vídeos similars: