Actualment tenim la gran sort de disposar d’una infinitat de recursos tecnològics que poden fer el nostre dia a dia una mica més còmode. Ho sabem i per això els intentem introduir en tots els aspectes de la nostra vida. L’educació n’és un clar exemple: ordinadors, Internet, pissarres virtuals, llibres digitals, etc. són noms que cada cop sonen més en les aules.
Des del meu punt de vista, totes aquestes noves tecnologies poden ser molt útils per a motivar més a l’alumnat, perquè són més atractives, perquè tenen més possibilitats i perquè no resulten tant monòtones. Tot i això, no considero que aquestes noves tecnologies hagin de substituir totalment el que hi ha actualment a l’aula. En primer lloc, perquè crec que cal fer-ne un ús racional: la pissarra, els llibres en paper, etc. s’han de complementar amb les noves tecnologies i és així com s’obtindran els millors resultats. I, en segon lloc, perquè ¿què passarà en el moment que en una aula deixi de funcionar alguns d’aquests aparells i no tinguem, per exemple, cap llibre o cap pissarra?
Introduir tots aquests canvis, però, no és fàcil i, com en tots els casos que hi ha un canvi, és necessari un temps d’adaptació i d’aprenentatge. En el vídeo sobre els “problemes” causats per la substitució del pergamí pel llibre es representa clarament el que va succeir en aquell moment i ens dóna una pista de què hauríem de fer ara amb les noves tecnologies. I amb això em refereixo a que es imprescindible formar al professorat sobre com utilitzar les noves tecnologies a l’aula. Sense aquesta formació als docents els serà molt difícil utilitzar-les i, a més a més, serà impossible treure’n el màxim profit. Per altra banda, tal i com es representa en el vídeo “Tecnologia o metodologia”, cal tenir present que un canvi de tecnologia no és útil si no hi ha també un canvi de metodologia. Per a això, segurament també seria necessari donar pautes als docents sobre com adaptar els continguts a aquestes noves tecnologies. I, evidentment, tot s’ha d’ensenyar amb un llenguatge que tothom pugui entendre.
Per últim, però no menys important, un aspecte que sovint se’ns oblida: ¿què passarà amb els llocs més pobres, on moltes de les novetats tecnològiques que tenim aquí són allí totalment desconegudes? Si en els països més desenvolupats comencem a introduir tots aquests canvis, les diferències amb els països subdesenvolupats creixeran moltíssim. Això és quelcom impossible d’evitar, ja que tampoc podem deixar d’avançar per no augmentar aquesta diferència. Per tant, crec que s’hauria de buscar-hi una solució i intentar introduir les noves tecnologies a tot arreu per igual o, si més no, en la mesura que es pugui en cada lloc. Es cert que hi ha llocs en els que segurament seria millor invertir en d’altres coses que no pas en noves tecnologies per a l’educació, però em de tenir present que l’educació és la base de tot: si s’educa als nens i nenes hi pot haver un futur millor. Segurament sona un tant utòpic tot això, però considero que no es del tot impossible.
Vídeos similars:
